Les veus

TESTIMONIS

¿Què pasó con los niños desamparados de la guerra?

Entrevista amb Enriqueta Borràs


Entrevista a Enriqueta Borrás per Fernando Hernández Holgado, Barcelona (6/6/2006)

Entrada dels infants per la Mercè
Ingŕes de les jueves. La polonesa penjada

Enriqueta Borràs Mateu

Enriqueta Borràs Mateu

El testimoni d'Enriqueta Borràs (Barcelona, 1934) és l'únic d'aquest apartat que no pertany a una presa, sinó a una filla de presa. La seva mirada sobre les Corts és la d'una nena-adolescent que va visitar regularment la seva mare durant els vuit anys que va romandre empresonada.

Als deu anys, Enriqueta va ingressar com a filla de reclusa a un col·legi religiós de Reus, que depenia del Patronat per a la Redempció de Penes pel Treball. Abans que les monges poguessin encaminar-la cap al convent la seva mare va aconseguir, gràcies als contactes amb la CNT, que l'adoptés una companya de sindicat.

Enriqueta Borràs va emigrar a França l'any 1961 i va regresar a Espanya el 1976. Mai no va deixar de militar en l'anarcosindicalisme. Actualment du a terme una campanya de la CGT de Catalunya que exigeix la instal·lació d'una placa commemorativa al lloc que ocupava antigament la presó de dones de les Corts, i que ara és el Corte Inglés de Diagonal.

arxius Biografia completa / Bibliografia


GALERIA DE FOTOGRAFIES

010203040506_0106_0206_0307

Memòria de la presó de dones de Les Corts@2006