Vista de l'Hort (I
Treballs
En les fotografies que descriuen el treball als taller tèxtils o a la granja-hort de les Corts, la discreta presència d'una monja al fons no informa de la vertadera realitat d'un règim de treball fet en condicions penoses i que, a través de la venda de productes agrícoles i de tasques, reportava beneficis sucosos a l'orde religiosa de torn.
Els tallers amb maquinària tèxtil es van organitzar de manera tardana a les presons de dones per recluses que redimien pena: pel cas de les Corts, va caldre esperar fins a començament de la dècada de 1950. No per casualitat les fotografies dels tallers tèxtils que figuren a les Memòries del Patronat per a la Redempció de Penes pel Treball pertanyen a la darrera època de la presó barcelonina. Al contrari que a les presons masculines, i en una mostra més de discriminació de la dona, els tallers mecanitzats que s'obriren a les presons de dones foren tan escassos com tardans.
Nogensmenys hi existia un treball de costura molt més estès i gens publicitat pel règim que feien les preses de manera informal, per mantindre's a elles i als seus familiars, mitjançant la venda a l'exterior. Una pràctica laboral de la qual hom no ha conservat cap fotografia. Els testimonis, altrament, evoquen la imatge del pati i les sales de les Corts plenes de recluses cosint durant llargues hores per sobreviure i de passada mantenir als familiars.
Memòria del Patronat Central de Nostra Senyora de la Mercè per a la Redempció de Penes pel Treball (PCNSM) de 1945.
L'Hort extens era una altra imatge a la qual hom recorria a l'hora de publicitar les Corts. A aquesta fotografia, publicada a una memòria del Patronat de l'any 1945, hi apareixen unes quantes recluses treballant als camps. Al fons hom distingeix el campanari de l'Església del Remei, a la plaça de la Concòrdia.
La destinació penitenciària del treball en la granja-hort, la gestió de la qual anava a càrrec de les monges, absorvia bona part de la mà d'obra reclusa que hi treballava per a redimir pena. Segons la reglamentació de la redempció de penes pel treball, les destinacions havien de recaure en reclusos penats -no detinguts ni processats- sentenciats a penes més lleus, amb prohibició absoluta d'usar als de penes superiors a dotze anys i un dia.
En anotacions d'ús intern de la presó -el llibre d'actes de la Junta de Disciplina- les pròpies autoritats qualificaven el treball a l'hort "d'excessivament penós".
