UNA (TRISTA) PLACA QUE OCULTA MÉS DEL QUE DESCOBREIX

Foto Ivan Piredda
Foto Acte 01/10/2010

Actualment, només una trista placa instal·lada molt recentment a un lateral d’uns grans magatzems –El Corte Inglés, al carrer Joan Güell, cantonada amb Avda. Diagonal– pretén recordar l’existència de l’antiga presó de Les Corts.

La història de la instal·lació d’aquesta placa per part de l’autoritat municipal del districte té el seu interès, ja que revela els vicis i defectes d’una deficient política pública de memòria a escala urbana.

Tot va començar amb l’anunci per al dijous 26 de novembre de 2009 de la descoberta d’una placa en record de la presó de dones de Les Corts, a les 17.30 h. de la tarda, dins dels actes de commemoració del Dia Internacional de la No Violència contra les Dones.

Tenint en compte que des de feia temps es venia demanant la instal•lació d’una placa que senyalitzés degudament aquest espai de memòria, tant des d’iniciatives particulars amb recolzaments socials (l’anarcosindicalista Enriqueta Borrás,amb el suport del sindicat CGT, o Llibertat Canela, filla de Francisca Conejero), com des de col•lectius com l’Associació per la Cultura i la Memòria per Catalunya (ACMe), autora de presodelescorts.org, la noticia va ser, en principi, ben rebuda. Ara bé, dues dades ens feien desconfiar. El primer fou el caràcter unilateral de la iniciativa, sense coordinació amb un dels principals organismes oficials que hauria d’haver estat consultat: el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya , que sabíem que també estava interessat en senyalitzar correctament aquest espai. Les associacions que estaven treballant la memòria històrica, començant per l’Associació Catalana d'Expresos Polítics, tampoc no havien estat ni consultades ni informades.

La segona dada era més preocupant: el propi text de la placa, que deia així:

"En aquest indret, hi havia des de l’any 1886 l’Asil del Bon Consell. Fou destinat el 1936 fins al 1955 a presó de dones. Recordem avui totes les recluses, i també els seus fills i filles, que varen ser privades de la seva llibertat en aquest centre".

El texte obviava tota referència no tant sols a l’empresonament de caràcter polític, sinó a la pròpia dictadura franquista, responsable del manteniment de la presó provincial de dones de Barcelona durant més de setze anys, i dels majors índex d’amuntegament de la història, amb quasi deu milers de preses a mitjans del 1939. Per a la nostra sorpresa, vam saber que el text havia estat consensuat amb el propietari del mur on es va instal•lar la placa –El Corte Inglés– que va preferir “no ferir susceptibilitats” obviant tota referència a la dictadura de Franco. Un poderós agent privat, doncs, venia a condicionar un exercici de memòria pública institucional des de dalt, que tampoc havia tingut en compte als diferents –i més modestos– agents socials susceptibles de participar en la iniciativa.

El resultat va ser una pluja de crítiques –manifest de Associació Catalana d'Expresos Polítics, protestes dels responsables del Memorial Democràtic– que van derivar en la discreta retirada de la iniciativa, sense cap explicació, per l’autoritat municipal. Va ser, tanmateix, una maniobra temporal, ja que prop d’un any després, el primer d’octubre de 2010, el districte va tornar a la càrrega, procedint a la descoberta de la mateixa placa per part de la regidora socialista Montserrat Sánchez coincidint, aquest vegada, amb la festa major del districte, tal i com es va anunciar al butlletí del barri Línialescorts de 30 de setembre de 2010. La placa original, amb el mateix text, va ser instal•lada en el lloc prefixat, i a una altura tan elevada que dificultava la seva lectura.

Malgrat que el text seguia sense fer referència a la dictadura franquista, la regidora va declarar en el transcurs de l’acte –al que van assistir familiars de les dones que van ser empresonades– que volien “fer justícia amb les dones preses i amb els fills d’aquestes dones, en favor de la llibertat i contra l’oblit”. Altres grups municipals, com l’agrupació d’ICV Les Corts, la van presentar com una placa que “honorava a les dones antifranquistes”. Segons aquesta mateixa organització, i dins del procés participatiu d’elaboració del Pla d’Actuació del Districte 2008-2011, va ser aquesta agrupació la que va proposar la col•locació d’una placa en memòria de les dones de la presó de Les Corts. El Consell Plenari del Districte va aprovar el maig de 2009, una proposta en el mateix sentit presentada per ERC, que va tenir el suport de tots els grups, excepte el PP que es va abstenir.

La mateixa versió va donar al respecte l’agrupació d’ERC de Les Corts, que va al•ludir a una placa commemorativa “en record a les dones víctimes del franquisme amb la col•laboració del Memorial Democràtic”, dada aquesta última que és errònia, com més a munt s’ha assenyalat. Interessant al respecte fou el comentari de Llibertat Canela, filla de Francisca Conejero, que va ingressar a Les Corts l’abril de 1939. Llibertat, que també venia demanant una placa digna des de feia temps va declarar el següent: “Penso que és una mica de reconeixement. Per a mi, és petita però diuen que val més poc que res".

Des d’ACMe compartim aquesta esta última conclusió: “val més poc que res”, amb tot amb el que això significa. Altres veus l’han titllada directament de "placa de la vergonya”, i tenen arguments per a fer-ho. En tot cas, convindria recordar als polítics que les paraules que no queden gravades (en pedra) se les sol endur el vent. I que tot aquest irregular procés no és més que una perfecta mostra de com no s’ha de fer una política pública de memòria que es pretengui o es proclami mínimament democràtica o participativa. Adjuntem a aquesta entrada els documents o enllaços que poden servir per a que el lector o la lectora es faci una idea i formi la seva opinió. El debat continua obert i us animem a que aporteu els vostres comentaris i suggeriments.